Des de l'any 1979, l'Estat francès, en la majoria dels casos acompanyant d'excepció d'altres Estats, utilitza una pràctica des de tots els punts de mira il.legal, com és l'ENTREGA dels i les nostres familiars empresonats/des i exiliats/es a les diferents policies espanyoles i que amb el pas del temps s'ha convertit en un procediment habitual.
Afirmem que és una estratègia habitual perquè n'hi ha prou amb recordar a tots els presents que en sónja 219, aproximadament el 20% dels i les nostres familiars exiliats i exiliades, als que des de l'any 1979 i solament des de l'Estat francès se'ls ha aplicat aquest procés d'ENTREGA a les diferents policies i guàrdia civil, molts i moltes dels quals romanen encara avui en dia en les presons espanyoles, com és el cas del pres navarrès Kiko Martínez Apestegia.
En primer lloc volem aclarir les diferències existents entre una extradició i una entrega, la qual cosa ens permetrà discernir entre una pràctica que té una base legal reconeguda internacionalment (malgrat que en la seua aplicació s'acometen infinitat d'irregularitats) i l'altra sense cap justificació legal i basada exclusivament en interessos polítics i policials.
Durant un procès d'EXTRADICIÓ les autoritats espanyoles tant policials com judicials han d'aportar proves inculpatòries contra els i les nostres familiars presos o detinguts (l'experiència ens ha demostrat que aquestes normalment són arrencades sota tortures a d'altres detinguts), i després comença un procès judidicial a l'Estat francès on es decideix o no la concessió de l'EXTRADICIÓ per uns suposats delictes concrets. La culminació d'aquest procès es realitza amb l'entrega del detingut al JUTGE, en el nostre cas de l'Audiència Nacional, qui decideix el seu ingrès a presó i el seu posterior enjudiciament. Aquesta realitat, malgrat que la seva aplicació pràctica té nombroses irregularitats, es contempla en el Dret Internacional, per tant podem dir que és un instrument legal.
En el cas del LLIURAMENT O ENTREGA, tanmateix, no hi acusacions prèvies, per tant el detingut hauria de quedar en llibertat un cop acomplida la seva condemna. Però per art de màgia i grans dosis de cinisme, són emmanillats/emmanillades i conduïts/conduïdes a la frontera on són lliurats a la Guardia Civil, qui automàticament procedeix a aplicar els seus mètodes de persuació, que aquí coneixem malauradament a la perfecció, un total d'entre 3 i 5 dies. Com a conseqüència d'aquest tracte brutal ens trobem amb gran part dels i les nostres familiars empresonats/empresonades i immersos/es en nombrosos sumaris que sorgeixen de cop, com si foren bolets, i passen de ser un/una presoner/presonera sense causes a l'Estat espanyol a ser acusats/acusades de delictes que els poden arribar a condemnar a centenars d'anys de presó.
Resulta difícil d'expressar en paraules què suposa per als i les nostres familiars repressaliats i per a nosaltres mateixos un procès d'entrega. Utilizem el term PROCÈS D'ENTREGA O PROCÈS DE LLIURAMENT ja que no és un fet puntual sinó un procès que, malgrat ser il.legal, està perfectament planificat i té unes finalitats concretes amb conseqüències traumàtiques per a nosaltres.
Abans de continuar endanvant voldríem aclarir una qüestió de termes: quan parlem d'ENTREGA O LLIURAMENT ens referim a l'"EXPLULSIÓ ADMINISTRATIVA", terme utilitzat pels governs espanyol i francès per disfressar amb una pàtina asceptica de procediment administratiu allò que en la pràctica és un lliurament a mans de la policia i la Guardia Civil espanyoles per a, sota l'empara de la Llei Antiterrorista, arrencar confessions mitjançant la pràctica brutal de la tortura. Volem recordar també que l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans diu que: NINGÚ NO SERÀ ENTREGAT A UN PAÍS EN EL QUE HI HAGI RISC D'ÉSSER VÍCTIMA DE TORTURA O MALSTRACTAMENTS i, com demostren nombroses denúncies i testimonis de ciutadans i ciutadanes del País Basc que han estat detinguts, aquesta pràctica és malauradament habitual a comissaries i casernes de l'Estat espanyol.
Atenent a l'experiència de les més de 200 persones que han estat entregades, podem afirmar que almenys hi ha les següents irregularitats:
Per acabar, comentar que, com hem vist en les diferents experiències d'entregues, aquestes no tenen cap base de justificació legal, i són part d'una estratègia político-policial, anomenada eufemísticament i cínica pel Ministeri d'Interior espanyol "Cooperació Internacional", per reprimir els i les nostres familiars presos i refugiats; fins i tot s'han produït casos macabres, com el d'Aizpurua Aizpuru a qui, després d'haver estat torturat i empresonat a l'Estat espanyol, el Tribunal Administratiu de París va declarar il.legal la seua expulsió, ja que aquesta li va ser notificada en el moment que va ser entregat en la frontera espanyola i no va tenir opció de recórrer-la amb anterioritat a la seua expulsió.
| [endarrera] | [a l'inici] | [endavant] |